3.5 El laberint dels suspirs

7 de setembre de 2015, 01:23

Hotel Broadalvin, Nova York

En Derek, amb una ferida de bala entre les costelles s'ajeu en un dels sofàs del lobby. Necessita descansar. La Natasha s'acosta a recepció i demana les claus de la seva habitació. No les tenen totes que puguin tenir una habitació, però així és, l'Elmet els dona les claus de dues habitacions.

En Mike decideix inspeccionar, mentrestant, una mica la planta baixa de l'hotel. Treu el cap pel restaurant i se n'adona que està a les fosques i en una taula molt llunyana hi ha algú que sembla que està omplint una motxilla de coses. S'hi acosta i es troba amb en Mark Roark, el venedor de raspalls de dents, que sembla que està preparant una expedició. El venedor pregunta si necessita alguna cosa, no l'ha reconegut dels pisos nocturns. En Mike pensa en les paradoxes temporals, potser encara no es coneixen.

Amb les claus a les mans els tres van cap al bar. Allà l'Elmet, el recepcionista els serveix dos Manhattan i un cafè i torna a recepció. En una cantonada hi ha una dona d'uns cinquanta anys vestida amb robes de finals de segle 19. Sembla malalta i no para de tossir. S'acosten a parlar amb ella i els diu que el seu net, l'Asa, l'ha portat a l'hotel i que aviat serà el rei d'un reialme anomenat Carcossa. Sembla que aquesta senyora, prostitua de professió, va veure l'obra durant les representacions que es van fer a Paris.

A una taula molt llunyana hi ha una dona escrivint: la van Fitz, una pretesa que van conèixer al MacCallister. Al acostar-s'hi només els borda i els fa fora, diu que no la distreguin.

A l'habitació, que és molt semblant a la que van estar del Boxer Hotel, no troben res extraordinari més que un encontre al passadís. Un senyor, vestit amb robes aristocràtiques i medievals, els para pel passadís i s'interessa per ells. Els diu que el laberint dels sospirs és a sota terra, però no sap com arribar-hi. També els diu que ell és l'hereu del regne de Carcossa, que així ho posa als llibres.

Senten llavors cops pels tubs de ventilació: algú està picant. Intueixen que és en Mark Roark buscant el laberint. Pregunten com baixar però el personal de l'hotel els hi ho prohibeix. Així que decideixen fer-ho per les males: pugen a l'ascensor, fan fora al noi que el porta i giren la clau per baixar fins al segon soterrani.

"Chrysler Building Elevator Lobby" by Simon Greig Photo 

is licensed under CC BY-NC-SA 2.0. To view a copy of 

this license, visit https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/?ref=openverse.

Allà es troben amb una nau industrial plena de rentadores i desenes de treballadors que no paren de traginar roba amunt i avall. No els fan ni cas. Així que ells, mentre segueixen el soroll del martell que pica, s'acosten a la rentadora número 123. L'obren i se n'adonen que a dins hi ha un túnel que va endins. S'arrosseguen com cucs fins que a l'altre costat es troben en un hivernacle del segle 19 fet de metall i vidre translúcid. Sembla que entra llum tot i que estan sota terra. Hi ha diferents plantes i arbres a mode d'exposició i en un punt llunyà en Mark Roark està fent un forat.

El Major remena les plantes tot cercant alguna cosa d'interès: troba una planta com la que contenia el telèfon per satèl·lit i uns escarbats daurats que si passegen. Ho compara amb el plànol que van trobar al MacCallister que indicava com arribar al laberint i se n'adona que en Mark està fent el forat al lloc equivocat. Ho parlen amb ell i comencen un forat on el Major creu que hi ha l'entrada al laberint.

Una estona després desenterren una entrada de pedra cap a un laberint que sembla medieval. Al terra hi ha algunes ampolles i a una paret hi ha una escletxa amb llum a l'altra costat: es tracta de l'obertura per la qual el Major fa vint anys va veure per primera vegada el laberint.

"The Making of Harry Potter 29-05-2012" by Karen Roe 

is licensed under CC BY 2.0. To view a copy of this license, 

visit https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/?ref=openverse.

Han de trobar l'ampolla de Jaicy Linz: gràcies al mapa no els és difícil arribar-hi i allà es paren. Hi ha una ampolla sobre un altar. Discuteixen què fer. La Natasha diu que és una bogeria prendre's això però en Mike decideix que ell s'ho vol beure. Estira el braç per agafar-la i se n'adona que l'ampolla és un mecanisme: al seu darrera s'obre la paret i apareix un passadís fosc que baixa cap avall.

Els agents entren a poc a poc per aquest conducte que els porta lluny de la realitat...