2.7 Escapar del cul de sac

L'Agent Pink no recorda com ha arribat fins aquí i en aquests moments es troba deambulant per túnels de terra estranya. Hi ha esglaons que van amunt i altres avall, hi ha passadissos. Durant hores, i potser dies, camina sol mentre cerca la sortida d'aquest laberint. Comença a perdre l'esperança de trobar els seus companys.

Mentrestant la Natasha es desperta a la cela on ha passat la nit. Es desperta dreta mirant la paret. L'envaeixen records i malsons d'una operació, algú li va punxar l'ull i li va extreure alguna cosa. També recorda una baralla i el seu pare ensangonat. Té mal de cap.

Surt al passadís i es troba als agents Brown i Black. Estan igual de desorientats que ella. El pare s'alegra de veure la seva filla sana, temia que li hagués pogut passar alguna cosa. En Mike comença a relatar tot el que recorda, creuen estar en un bucle temporal del qual han d'escapar. Tots tres estan d'acord, però no saben com.

Proven sort amb la porta del final del passadís: s'obre sense cap resistència. Una primera alegria de que podran escapar s'esbossa a les seves mirades. Al davant tenen un llarg passadís que va de dreta a esquerra. S'endinsa, per un costat cap a la zona rosa, i l'altre cap a una zona desconeguda. Decideixen tirar cap al desconegut. En Mike lidera i avança mentre baixen per una rampa que els porta fins a un replà amb tres parets: a dues d'elles hi ha marcs de porta però cap porta i a l'altre una porta on hi diu "Dr, Dallan". Han estat en aquell despatx però aquesta entrada no té res a veure amb els camins que han fet de dia. Creuen que es tracta d'uns pisos nocturns 2.0, així que ja s'esperen qualsevol cosa.

La porta està tancada però entre els dos Reynolds la tiren avall a puntades de peu. Obren l'interruptor i veuen el mateix despatx que havien vist al matí: clàssic, amb fusta bona, un escriptori imponent i lleixes i lleixes de llibres. Durant el dia aquesta biblioteca personal estava plena de llibres sobre psicologia, ara tots son de llom vermell, el mateix llibre milers de vegades: l'obra del Rei de Groc. En Mike i la Natasha es queden una copia cadascú mentre el Major s'acosta a l'expositor de roques i les veu diferents: bateguen amb llum. Queda completament fascinat per aquest bateg que el porta poc a poc cap a la bogeria.

La Natasha examina llibre a llibre fins que se n'adona que tots son idèntics i que darrera els llibres de la tercera lleixa hi ha una palanca que estira. Tota la llibreria s'obra i dona pas a una obertura que porta a un passadís secret. Els tres somriuen, una sortida, pensen mentre entren per la porta secreta. La Natasha lidera el grup que dona una volta entre passadissos foscos per acabar a la mateixa porta d'on han sortit. Incrèduls però al mateix temps, experimentats, decideixen torna-ho a provar. Aquesta vegada és el Major el que lidera la marxa.

En Derek està desesperat quan sent gent que parla aprop seu. Gira la cantonada i es troba amb els seus tres companys, vestits amb pijames de la institució i liderats per el Major que utilitza una pedra que sembla bategar sola, a mode de llanterna. Es posen el dia i continuen la cerca d'una sortida.

Una estona després arriben a una gran sala de columnes i sostre que s'eleva més enllà del que la vista els permet veure. És molt fosc, hi ha lleixes amb llibres vells: és l'antiga biblioteca. Lluny hi ha un personatge que parla per telèfon. És d'origen nòrdic i vesteix roba militar. En Mike el reconeix de seguida: és l'home que se li va aparèixer en somnis fa més de vint anys. Els veu i els diu que vagin cap allà, però en silenci, que estan en una biblioteca.

- Mike, et vaig venir a veure perquè em donessis allò que ara et demano. Us puc treure d'aquí, però a canvi vull la invitació a la mascarada que teniu.

Els agents saben que parlen amb algú que està més enllà de la comprensió humana. Es refereix a ell com a Rei Bael. Tenen mil preguntes per ell. I moltes les respon, amb incògnites algunes. Diu que, com tothom, només busca la manera d'arribar a Carcosa i participar de la mascarada. Ell serveix al rei de groc.

- Ja us he ajudat a escapar en el passat, i ho tornaré a fer en el futur. També ajudo a sortir als agents que busqueu. Sóc l'únic que entra i surt d'aquesta ratonera.

Alguns més convençuts que altres, al final decideixen deixar-se ajudar pel Rei Bael, a canvi de la invitació, que hauran de dipositar per sota la porta de l'habitació 616 de l'Hotel Boxer a Boston.

Els porta fins al final de la biblioteca i els fa passar a una petita sala de teatre. La funció sembla que està a punt de començar. Seuen a primera fila. Quan el taló comença a obrir-se se n'adonen que no estan sols, un centenar de titelles de proporcions humanes miren i parlen mentre esperen que comenci l'obra.

"little clown" by jacsonquerubin is licensed under CC BY-NC-SA 2.0. 

To view a copy of this license, 

visit https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/?ref=openverse.

Un nen vestit de pallasso entra en escena, porta un petit estel de paper en forma de drac. Comença a ballar, tot fent una coreografia. Sense música. Alguns agents se senten dins d'una somni de David Lynch. Durant una hora aquell nen no para de ballar. De manera hipnòtica dibuixa i dibuixa a l'aire el símbol groc.

Quan el nen acaba fa una reverència. Després, deixa el drac de paper a terra i marxa per un costat de l'escenari. En Bael s'aixeca i diu:

- Correu! Ara és el nostre moment!

Corre, fa un salt i es tira sobre el drac de paper. El comença a rebregar i cau sobre el terra un potet de vidre amb un líquid a dins. En Bael l'obre i tot mirant els agents en beu. Instants després, desapareix.

Els quatre agents corren a sobre l'escenari, al públic ja no hi ha ningú. Alguns proven de beure, però sembla que el pot els fa jugar una mala passada: quan beuen està buit, quan el miren està ple. Senten un soroll metàl·lic al seu darrera: un enorme autòmat d'acer es mou cap a ells a gran velocitat, té el cap de ceràmica, però les extremitats son dures i perilloses.

Tots corren cap al pati de butaques per tal d'amagar-se. En Mike té el pot a la mà, té la oportunitat de provar-ho una altre vegada, si torna a fallar, però, serà envestit per aquesta bèstia, així que finalment salta també cap al pati de butaques amb el potet a les mans. L'autòmat entra violentament arrencant varies butaques i tirant-les cap allà on s'amaguen els agents.

La Natasha i el Major busquen crear una distracció i corren cap a la porta on comencen a cridar per captar l'atenció de la màquina. En Mike, arraulit entre butaques, s'empassa el líquid del pot. Ha tingut sort, nota un gust a cendre, amarg i tanca els ulls. En Derek el veu desaparèixer davant seu i corre a agafar el pot i en beu. Igual que el seu company, desapareix.

L'autòmat corre cap als Reynolds i llença un cop violent que el vell Major esquiva mentre protegeix amb el cos a la seva filla. La Natasha aprofita el moment de confusió per córrer cap al pati de butaques a buscar el pot. No el troba a primera vista, però se situa aprop d'on era en Derek, deu ser per allà. El Major corre darrera la seva filla i té clar el que ha de fer: salvar-la. Es queda quiet a l'entrada de la fila de butaques on hi ha la Natasha i espera l'envestida de la màquina. La bèstia corre amb força i salta amb el braços oberts per tal d'aixafar el vell soldat però en Reynolds, tot i tenir quasi noranta anys, encara té moviments àgils, i fa una passa endarrere. La passa justa per tal que màquina envesteixi contra el respatller d'un seient i durant uns instants li quedi el braç enganxat.

"Old Theater" by rverspirit is licensed 

under CC BY-NC-ND 2.0. 

To view a copy of this license, visit 

https://creativecommons.org/licenses/by-nd-nc/2.0/jp/?ref=openverse.

La Natasha es mira amb un somriure al seu pare i beu del pot. Davant del ulls del Major el pot cau a terra. Corre tan com pot, l'agafa i es gira. La màquina corre cap ell, a tota velocitat. Es posa el potet als llavis i tanca els ulls. I per sort seva, funciona.

Quan torna a obrir els ulls es troba en una cabanya de caçadors de muntanya. Està en una taula de quatre cadires amb els altres tres agents. Tots amb els ulls oberts i l'adrenalina pels núvols després de l'experiència. Senten un soroll. Un altre autòmat quasi els fa saltar el cor, però aquest es petit i avança amb un sobre enganxat a l'esquena. Es gira i deixa que en Mike l'agafi, després desapareix.

A la solapa del sobre hi posa Hotel Broadalbin. 

A dins, un poema:

Trobeu la JAYCY LINZ a l'HOTEL BROADALBIN

Aneu-hi ara,

Trobeu l'hotel,

el laberint,

l'autor,

l'ampolla,

La ciutat,

El llac,

L'ombra,

La batalla,

Llavors, la festa,

El ball,

La noia de blau,

La que canta,

"Res és veritat,

excepte el que és a través de fora",

Petons,

Abby