2.6 Dorchester House de nit

Dorchester House, algun dia en algun moment

El Major Reynolds obre els ulls, es troba en una cela petita i fosca de la qual té pocs records. Fa un dia o així l'ha visitat per buscar proves però ara mateix hi és ell, mirant aquella paret on hi havia una pintada amb sang sobre l'Abigail Wright. És de nit, ho pot veure per la finestra. Es mira avall: un pijama blanc, amb les bores verdes i el seu nom brodat a la butxaca esquerra de la camisa. És un intern del psiquiàtric?

Camina cap a la porta i se n'adona que està oberta. A l'altra costat, al passadís, en Mike i la Natasha el miren igual de perplexos. Tots porten pijama de la Dorchester House, com si fossin interns.

"prison" by Kim Daram is licensed under CC BY-NC 2.0.

 To view a copy of this license, visit 

https://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0/?ref=openverse.

Al final del passadís sembla que hi ha xivarri i llum: s'hi acosten sigil·losament i es troben la sala d'estar dels malalts. Hi ha gent que havien vist durant el dia i gent nova, cadascú fent les seves coses, ningú els presta especial atenció excepte un home alt i fort que porta brodat Mister Wilde al pijama.

- Sou nous? No us recordo, quan fa que heu internat? O és que no us deixaven sortir de la cela fins ara?

Els personatges no donen crèdit a la situació. Parlen amb la gent però tothom sembla que està completament en un altre món.

- Els agents que busquen, doncs, - diu en Wilde després de que li preguntin per ells - ja han agafat el camí a Carcosa. Van marxar d'aquí, cosa no gens fàcil, ja que això només és lloc per descarrilats. Si sou aquí al menys el rei us ha tocat, però aquí acabareu com la resta. Atrapats com mosques. Aquí no hi ha el camí a Carcosa, que tant busqueu.

En Mike s'acosta a un senyor vell que està en un racó de l'habitació. És prim, malaltís i té un bigotet prim. Es presenta com a Daribondi, i diu que no sap què fa aquí, ell va fer tant pel rei. S'acosta a la orella de l'agent i li diu: vaig matar molts nens ofegant-los pel rei. Diu que algú el trucava cada vespre amb un nom i un lloc i ell complia ordres. No entén perquè ha quedat atrapat en aquest lloc.

Sona un carretó de medicaments que s'acosta pel passadís. Irromp de manera violenta per la porta i al darrera apareix un auxiliar de dos metres i amb cara de pocs amics. El Doctor Màxim, un senyoret petit que li va al darrera, saluda a tothom i diu que és hora d'anar cap a la sala de cotó rosa, hora de la teràpia.

Els agents es posen una mica en alerta però al veure que tothom va cap allà segueixen la comitiva. Els porten fins una sala amb parets pintades de rosa on hi ha mitja rotllana de cadires i al mig una camilla i diferents eines d'operació amb molt mala pinta.

"Operating Room" by Mike Lacon is licensed under CC BY-SA 2.0. 

To view a copy of this license, 

visit https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/?ref=openverse.

El Major i en Mike s'alarmen i comencen una trifulca contra els guardes però de seguida se n'adonen que estan en inferioritat numèrica i si no col·laboren tenen les de perdre. Així que, després de rebre alguns cops i deixar al gegant auxiliar ensangonat, mentre la sala crida totalment fora de si, els agent es rendeixen i un a un s'asseuen a la camilla. Allà el Doctor Màxim els pregunta sobre el rei de groc, sembla que hi tingui molt d'interès, com si ell mateix volgués saber coses del altres, potser per trobar el seu camí, mentre els clava una xeringa a l'ull i els extreu un potet de líquid rosa.

Després de l'extracció els agents cauen en l'inconscient i quan tornen a obrir els ulls es troben mirant una paret, cadascú a la cela on s'havia llevat aquell mateix matí. De la mateixa manera. A la mateixa nit. Amb una mica de mal de cap i la sensació que es troben en un cercle viciós d'on sortir-ne serà força difícil.