2.5 Richard Brice

4 de setembre de 2015 12:30

Menjador de personal, Dorchester House

Sobre la taula els agent posen tot el que tenen i es plantegen quin és el sentit de tot plegat. Els agents desapareguts, pel que els hi han dit , hi són de nit. Sospiten que es tracta una altre vegada d'uns pisos nocturns que només la gent que ha estat en contacte amb el símbol groc pot veure. De què va servir volar pels aires el MacCallister si tot ha tornat igual o pitjor?

L'Ester s'acosta a ells, sense voler molestar, i els explica que ella avui té torn de nit i que no hi veu cap problema si els agents volen venir per la nit, ella mateix els farà el tour i veuran lo tranquil que és tot. Mentre parla comença a tossir, de manera violenta i de la seva boca en surt un escarbat daurat que cau sobre la taula. El Major Reynolds, ràpid, l'atrapa amb un got del revés. La cap d'infermeria comenta que quina cosa més estranya que un escarbat aparegui de la seva boca, potser se li ha colat badallant.

En Richard Brice, el noi que sembla que parli amb una bossa d'esport es despedeix i surt per la porta. Els agents corren darrera seu i l'aturen a la porta. Li pregunten sobre la seva feina, el dia que va passar tot, etc. Ell els contesta però els diu que té pressa, que va al gimnàs.

En Derek acosta l'orella a la bossa i sent uan veu infantil que en surt de dins que diu: "Marxem, que em vas dir que em portaries al parc". Blanc i en estat de shock, aprofita el moment en que el noi marxa per fer veure que s'entrebanca per palpar la bossa: hi ha una massa grossa orgànica dins. La Natasha també prova de tocar la bossa i es crea una imatge còmica. En Richard s'aixeca i diu que marxa al gimnàs.

Els agents decideixen seguir-lo. De camí cap al cotxe el Major i la Natasha veuen que a dins d'un cotxe petit, hi ha una pila de flyers que els criden l'atenció perquè hi ha el símbol groc dibuixat. No saben de qui és el cotxe però sembla d'un grup de support que es reuneix a la parròquia de St Jude´s, aquí a Dorchester.

"Gym" by Casa Velas Hotel is marked with CC BY-SA 2.0.

 To view the terms, visit https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/?ref=openverse

Segueixen a en Brice fins a un gimnàs gros del centre. Entren darrera seu i fan veure que volen fer màquines, com ell. La Natasha li segueix el rollo i parla amb ell de pesos, repeticions i demès llenguatge de gimnàs mentre en Mike intenta estirar-li a bossa. Tot surt malament i en Richard se n'adona que li volen robar la bossa. Quan el noi comença a cridar que el volen robar tothom es gira. El Major diu:

- T´hem vist parlar amb la bossa.

En Richard es queda parat i just després reacciona marxant corrent cap al cotxe. Els agents es llancen a la persecució però les coses no els van gaire bé i dues cantonades més enllà xoquen contra una farola i perden la pista.

- Fora de Delta Green i de al nostra missió - planteja en Mike - Perquè sou aquí? Té sentit tot això?

Els agents llavors se sinceren tots. Entenen que tot això molt més enllà del grup. Volen entendre si té sentit el que va passar fa vint anys al explotar el MacCallister i matar víctimes innocents. Volen entendre què hi ha al darrera de tot. No confien ni en Delta Green ni en l'agent Exeter ni en ningú, a part d'ells quatre.

4 de setembre de 2015, 19.30

Fora la parròquia de St Jude's no hi ha gaire moviment. Veuen entrar un parell de persones i que hi ha un cartell on hi ha el flyer que han trobat al cotxe del pàrquing de Dorchester. Entren i els rep un home que es presenta com el fantasma. Tot seguit els entrega unes mascares blanques i els fa passar cap a una petita sala de reunions amb una trentena de cadires. Poc a poc la sala es va omplint fins que hi ha una desena de persones i sona un gong, que aparentment no està per enlloc.

"church" by barnyz is marked with CC BY-NC-ND 2.0. To view the terms, visit

 https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/?ref=openverse

Una dona s'aixeca i fa un sermó sobre la cerca de la veritat, els assistents habituals la van replicant amb crits de ´La veritat ens lidera´. En acabar diu: ´Digueu el que no podeu dir enlloc més´.

- El telèfon es menja les meves paraules. Em roba la vida. Quan més parlo més vell em faig. - diu un home.

- Ja sé que he de trobar l'ampolla - diu una dona gran -. Quan la trobi veuré totes les meves respostes.

Després els agents, intentant passar desapercebuts, es van aixecant també i diuen coses relacionades amb el rei de groc.

Una vegada tothom ha parlat, un home va tocant l'espatlla de cada assistent i aquest s'aixeca i marxa. A fora la gent marxa però els agents es queden parlant amb el conserge, que sembla conèixer-los pel nom.

- Què podem fer més, pel rei de groc? - diu en Derek, mentint.

- Oh - diu l'home amb un somriure - ja esteu fent molt pel rei de groc.

Desconcertats els agents tornen cap al sanatori.

4 de setembre de 2015, 21.30

El Dorchester de nit té una atmosfera especial. Les seves rajoles, la seva escassa il·luminació transporta la ment a temps diferents on les coses es feien d'una altre manera. Els agent pugen per l'escala i poc a poc es van sentint envoltats per una foscor que els embolcalla. I es troben sols, cadascú d'elles, caminant per una escales que ja no pugen perquè es troben a una cela. Ara hi ha llum. I es miren la vestimenta. Porten un pijama. Amb el seu nom brodat a la butxaca de la camisa. Sobre el nom de: Dorchester House.