2.4 Bael

Dimarts 4 de setembre de 2015, 9:30

Els agents comencen mirant la pintada de sang que hi ha a la paret de l’habitació del desaparegut agent T. Hou. Examinen les taques i són realment de sang seca, hi ha una quantitat important, no per deixar K.O. a ningú, però si per deixar-lo en estat grogui. Hi ha motius per pensar que ha estat el propi intern el que fa ho ha fet amb la seva pròpia sang. No hi ha res més destacable a la cel·la. L’Ester els explica que ningú va forçar la porta, que estava completament tancada. La finestra, tal com poden veure, es molt petita i hi ha barrots. És impossible que ningú hagi escapat per allà.

Fan un passeig per la resta de cel·les i no troben res destacable.

"Abandoned in Berlin: Hallway in the former Beelitz-Heilstätten 

tuberculosis sanatorium - on Explore #178 on July 25, 2013!"

 by o palsson is marked with CC BY 2.0. 

To view the terms, visit https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/?ref=openverse

Després es dirigeixen a la sala comuna, al final del passadís. És una sala de terra de rajoles verdes i un gran finestral, tot enreixat, on hi entra una llum tènue de l’exterior. Hi ha quantes cadires, unes lleixes plenes de llibres i alguns interns. Hi ha una noia de pel llarg negre, molt jove, que li tapa la cara. Mira enfora. També una dona rossa, de cabells rinxolats, que balbuceja sola en un racó. Hi ha un noi amb una llibreta que els examina quan entren i no para de prendre apunts, com si els estigués descrivint. L´últim és un home d’uns cinquanta anys. De barba espessa i mirada perduda que es queda palplantat mirant-se com els agents entre. De cop, els ulls se li inflen, obre la boca i comença a cridar com un boig.

Marxeu! Marxeu! Què feu aquí! Nooo…. M’estan perseguint!! Fora! Fora! Marxeu!

La cap d’enfermeria demana ajuda a un dels auxiliars per tranquil·litzar a l’home, amb l’ajuda d’una injecció d’un calmant. Mentre els agents atònits van recuperant la memòria sobre qui és aquest senyor, envellit. I recorden aquella veu espantadissa que van trobar una vegada dins els pisos nocturns. És David Langford, l’home que havia quedat atrapat mentre anava a desconnectar la televisió per cable. L’´home que ells havien tret i entregat al grup.

En David queda bavejant en un racó, és impossible parlar amb ell, així que s’acosten a l’home que els revisa amb una llibreta. Es presenta com a Ed Wist. Els fa moltes preguntes de caire personal i en cada resposta s’apunta alguna cosa a la llibreta. Els diu que alguna vegada havia parlat amb els agents desapareguts, que parlaven de qui algú els deixa coses i que volien trobar-se amb l’Abby. Poc més en sap. Ell no en sent cap de veu.

El convencen per ensenyar-lis la llibreta i hi veuen que bàsicament l’home es dedica a apuntar-se tot de dades, de cada persona que coneix, sense ordre ni concert. Veuen també que hi ha una sèrie de símbols demoníacs, dels que apareixen al hygromantheia. Reconeixen el símbol de Guisson.

Al cap de poc apareix per la porta una nou intern. El Major s’acosta a parlar amb ell, el noi li explica que és un veterà de la guerra d’Irak. La complicitat entre militars el fa parlar obertament, li diu que va partir una emboscada on va morir tothom i des de llavors té problemes amb els sorolls forts. Diu que els agents desapareguts eren gent estranya, que parlava amb gent que no era allà. Després li diu també que a la nit, aquest lloc es torna estrany i corromput. Hi ha interns nous, gent que es mou amunt i avall amb màscares i capes platejades. En Mike, intrigat, li pregunta com es diu de cognom, i el noi li diu que Bael, Timothy Bael, un altre dels dimonis del llibre.

"Beelitz Heilstatten Sanatorium" by True British Metal 

is marked with CC BY-NC-SA 2.0.

 To view the terms, 

visit https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/?ref=openverse

Pregunten a la l’Ester si treballa de nit i els diu que si, que tots fan rotacions. Diu que és la cosa més tranquil·la del món. Tothom dorm i les jornades són avorrides.

L’Ed Wist va cap a la cel·la, però abans de marxar s’acosta al Major i li dona un paper que diu: “Com m´has trobat? Pensava que havies marxat. En tot cas, segueixen aquí de nit.”. El Major intenta preguntar qu e què significa això per l’Ed fa cara de no entendre res i marxa amb l’Ester cap a l’habitació.

Després de parlar amb els pacients van a la cafeteria de personal a comentar una mica el que han vist. L’Ester els porta els informes dels pacients i poden corroborar que el missatge que hi ha escrit a la paret de la cel·la és del propi agent T.Hou.

El Major busca a google qui era Ed Wist i trobat: l’any 2010 aquest noi va matar, amb 16 anys tota la seva família a punta d’escopeta. En el tribunal va declarar que unes persones amb capa de plata i mascares blanques li havien demanat. Es va declarar boig i que passaria els anys de sentència en un sanatori mental. També troba que fa uns mesos va guanyar un judici per tal de fer-se amb l’herència familiar.

En Richard, el noi de la guixeta de la l’entrada, entra al menjador amb la bossa d’esport. Sembla que digui alguna cosa a la bossa i després escolti. Just després s'acomiada de l'Ester. Els agents creuen que seria una bona idea seguir aquest personatge per veure on va.