2.3 Marbas

1 de setembre de 2015, 21:30

Casa de l'agent Exeter, Boston

La Natasha torna de l'hotel amb la ubicació que li ha enviat el seu pare. Arriba a un barri residencial de les afores de Boston. Al davant d'una casa de maons de dos pisos hi ha el cotxe dels agents aparcat. Al seu costat aparcat el cotxe de l'agent Exeter. Veu que no hi ha llum i segueix la pista fins a la porta del darrera on sent les veus del seu pare i en Mike. Entra per la cuina fins que arriba al menjador on els altres tres agents caminen en silenci. Un soroll mecànic molt potent prové de la porta on el Major Reynolds està. Sembla que hi ha una mena d'animal mecànic a l'altre costat que corre furiòs cap a ells. Tots corren cap a diferents racons propers al menjador per tal d'amagar-se i tenir algun avantatge sobre la criatura.

El Leao rebenta la porta amb violència i es troba al mig del menjador. El Major Reynolds, amagat a prop de la porta d'on acaba d'entrar la màquina corre cap a l'altre costat i s'amaga entre sofàs vells. La Natasha dispara, però les bales acaben rascant el terra de parquet. En Mike des del passadís sent passes a dalt i comença a cridar "Purson, para això!" però la màquina el sent i d'una envestida mortífera rebenta la paret de fusta que el separa de l'agent Brown. Una barra d'acer travessa les visceres de l'agent que es mira amb impotència com li raja sang en quantitats pel costat.

"Abandoned Nursing Home" by Outpost 51 is marked with CC BY 2.0. 

To view the terms, visit https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/?ref=openverse

La Natasha es tira, violenta sobre la màquina per tal de desequilibrar-la, ho aconsegueix momentàniament i l'animal cau de costat, amb l'agent Brown encara clavat a la seva extremitat que crida de dolor. El Major agafa una taula de fusta i intenta bloquejar l'animal per tal que no s'aixequi. És una béstia d'acer, molt pesant, i es desempallega de la família Reynols, de l'agent Brown i es posa dret altre vegada. La Natasha s'emporta una bufetada de metall que li fa brollar sang de la boca. En Mike s'arrossega com pot cap a la cuina, després el Leao inicia una serie d'estocades ràpides i mortals sobre la Natasha, que com pot, esquiva i surt també per la porta de la cuina. L'últim a marxar de la casa és el Major, amb un tros de taula a mode d'escut.

A fora l'animal no sembla seguir-los. En Mike s'arrossega per terra, està molt mal ferit així que agafen el cotxe i fugen, sentint sirenes de policia llunyanes, cap a l'hospital més proper. Amb excuses de accident domèstic l'internen a urgències i l'operen immediatament. Hores després estan a l'habitació de planta, es troba una mica millor i l'han cosit. Decideixen que necessiten un parell de dies de descans abans de prosseguir. Els dedicaran a repassar tot el que tenen, en Mike a l'hospital i la resta de l'equip de l'habitació de l'Hotel.

La temptació de posar-se en contacte els fa més por que la màquina. No entenen què està passant. l'Agent exeter potser és delta green, o potser va per lliure. Però passi el que passi no confien gaire en l'ajuda que el grup els pugui donar.

4 de setembre de 2015, 8:15

Dorchester House

Agafen el cotxe i s'encaminen cap a la Dorchester House, la institució mental d'on han desaparegut varis agents misteriosament. És a les afores de Boston i de seguida els rodeja l'ambient campestre i les carreters petites entre camps. Vorejant un turonet arriben fins la tanca. Allà, un guàrdia de seguretat, en Richard, els dona la benvinguda i els demana què venen a fer. Per corroborar que el Dr. Dallan els espera entra a la guixeta i truca per telèfon. Els agents es fixen que sembla que a part de per telèfon també parli amb algú que hi ha allà dins amb ell. En Richard els deixa passar. El Major treu el cap mentre passen pel costat de la caseta i veu, estranyat, que no hi ha ningú allà dins, només una bossa de gimnàs força gran sobre la taula.

A l'entrada de l'edifici, que té forma de E, i tres pisos, els recullen les armes i els condueixen cap al despatx del senyor Dallan. Han de pujar fins al tercer pis i passar per diferents portes de seguretat. El despatx és de fusta, molt bonic i ben cuidat. Té una escriptori d'antiquari, una butaca de cuir verd i les parets plenes de llibres sobre psicologia. També hi té una col·lecció de minerals.

"Rock Collection" by cobalt123 is marked with CC BY-NC 2.0. 

To view the terms, visit https://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0/?ref=openverse

Al cap de pocs minuts arriba el Dr. Dallan i es presenta. Els explica que el 28 d'agost van desaparèixer cinc interns, tots membres del grup. A les 18 se'ls va tancar a les cel·les i a les 20 ja no hi eren. No hi ha res forçat, les càmeres de seguretat no apareix res i l'única cosa que han trobat és una gran pintada amb sang a l'habitació d'un d'ells.

Els explica que tenen accés total, que qualsevol cosa que necessitin poden recórrer a ell. La cap d'infermeria, l'Esther Samignia, els ensenyarà les instal·lacions i els deixarà parlar amb aquells interns que creguin.

La Natasha al sentir el nom de Samignia es queda blanca. Ha llegit aquell nom en algun lloc, prova de recordar. Si, ho ha llegit al Arts Goetis, aquell manual de dimonis. Demana parlar amb privat amb els seus companys i posen en comú el que tenen. Els fa por quedar-se allà, masses coincidències: l'agent Exeter en realitat es diu Elias Barbas, que s'assembla molt a Marbas, un dels dimonis també. Dallan podria ser també un altre dimoni, així com altres membres del personal. La paranoia els comença a rodejar i desorientar. Què fer? Poden tornar demà i tenir un plà. Però decideixen que no, que ja que estan allà visitaran les instal·lacions. Aprofitant un moment que estan sols, el Major s'embutxaca una de les roques i un obre cartes que hi havia sobre la taula.

Així, l'Esther Samignia els explica que hi ha tres nivells de seguretat i que va per plantes. A la tercera, que és d'on van desaparèixer els pacients, és la de més alta seguretat. Els porta fins a la cel·la del text amb sang a la paret. Allà està:

L'Abigail Wright se n'ha anat a través de les ones 

a rescatar-me en un vaixell alt i maco. 

Dona la volta a la cantonada 

portant el temps.