2.2 Leao

1 de setembre de 2015

Gates Bridge Restaurant, Boston

Derek Farron és un nom que a tots us hauria de sonar a aquestes alçades. Escriptor de novel·la negra que s'ha consagrat en aquests últims vint anys com una de les grans veus americanes. La seva curta estada la presó i la seva erràtica implicació en l'atemptat que va fer caure el MacCallister i l'edifici del costat l'any 1995 donen unes ombres interessants a un personatge cada vegada més conegut.

En Derek també ha rebut una invitació per la festa d'aniversari del senyor Zealoni, a Boston. No li ha donat cap importància ja que està immers en la gira americana per presentar la seva última novel·la. Tot i així, com que aquella mateixa tarda ha pressentat el llibre a la biblioteca de Boston, quan acaba truca a un taxi i s'acosta al misteriós restaurant, a les afores de la ciutat.

En Brown i en Black estan sopant una musaka a la mateixa sala on l'agent Exeter els ha explicat l'operació India Moon. Tenen totes les pistes sobre la taula i estan discutint sobre la fiabilitat de les paraules de l'agent. L'Agent Blue ha hagut de marxat un moment a l'hotel, els trobarà més tard. En aquell moment s'obre la porta i entra l'agent Pink. A l veure les cares dels altres dos se n'adona d'on es troba i el motiu de la festa d'aniversari sense sentit. Es posen al dia, entre sorpreses sobre el que li ha passat a cadascú durant aquests temps.

Decideixen que aquell no és un lloc segur, així que va al bar de la benzinera del davant a discutir següents moviments. Compren un telèfons de prepagament i demanen un cafè. Desconfien del tot de l'agent Exeter, no els agrada el que els ha explicat ni la manera en que ho ha fet. Tampoc els agrada el fet que totes les paraules relacionades amb el cas les havien sentit feia vint anys a la ràdio de la segona guerra mundial del senyor Labolas.

L'Agent Black, expert en comunicacions i amb nocions d'electrònica bàsica, obre, de manera maldestre el telèfon per satèl·lit que l'agència els ha donat. Ho fa tan malament que es carrega la carcassa. A dins, enlloc de cables i xips hi troben sorra, fang, pedretes i un petit vial que conté una fulla, que sembla de julivert amb un escarbat daurat minúscul que s'hi passeja. Els tres creuen que es tracta d'una broma de mal gust i les sospites que l'agent Exeter no és de fiar ja son del tot conclusives. Tornen a tancar el telèfon amb cinta aïllant i el deixen al maleter del cotxe.

L'Agent Pink agafa la invitació i l'analitza amb lupa: sembla que està escrita per un home dretà. Se n'adona que sembla que tingui un rerefons, a dins la invitació, com si el paper amagués alguna cosa al mig. Ho trenca i es troba amb una altra carta escrita a mà, amb una altra cal·ligrafia. L'agent Brown li explota el cap quan se n'adona que les anotacions que hi havia al llibre Hygromantehia amb boli, corresponen a aquestes mateixes, que al mateix temps corresponen a les indicacions que els hi ha fet l'agent Exeter per arribar a Dorchester. Sospiten que aquest agent està sota la influència del rei de groc.

A la carta hi ha diferents adreces per tot Europa i una d'elles, que correspon a Atenes, també troben que existeix a la ciutat de Boston. La curiositat els pot i s'acosten a revisar el número 3580 de l'avinguda del rei George.

Es tracta d'una casa de dos pisos de maons vermells, amb un jardinet i unn cotxe aparcat al davant: el cotxe de l'agent Exeter. Un soroll mecànic i repetitiu ve de dins. I veuen algú que es mou, en la foscor, amb un casc de miner antic i una llum d'oli. Té l'entrada plena de cartes: porta molt de temps sense pagar cap factura. També troben una postal amb un codi xifrat. No és difícil per l'agent Black desxifrar-ho:

Estimat M,

He fet la travessa amb un estrany home baixet anomenat Mosby. Tot ha anat bé. Les torres daurades són increïbles i Yihitel és una Meravella. Digues hola a V per mi. L'Abigal és aquí. Ojalà tu també hi fossis.

El que els crida més l'atenció però, a part del nom de l'Abigail, és la foto: una ciutat Europea, que sembla atemporal, amb un llac que reflexa una cosa diferent. És una foto que ja havien vist a casa el senyor Castaigne, als pisos nocturns.

Discuteixen una estona què fer, però finalment decideixen entrar per la porta de la cuina a investigar què és aquest soroll tan fort. Sembla que algun veí els ha vist, però on li donen importància. 

Al obrir la porta es troben una cuina desendreçada, fa temps que ninngú la fa servir, senten soroll de passes al primer pis i el soroll mecànic que ve d'unes portes més enllà. Obren portes sigil·losament fins que arriben a la sala d'estar, abandonada, i troben una gran màquina feta d'engranatges, acer i cables. És l'origen dels sorolls i quan la veuen aquesta es gira i adopta una nova forma, com amb quatre potes i una capsa de ferro que actua de cap d'aquest animal improvisat. Potser es tracta del Leao? Aquell esquema que van trobar escrit en un tovalló l'any 1995 al MacCallister. L'animal mecànic els ha vist, aixeca les potes i comença a trontollar, cada vegada fent més soroll. Sembla que s'està preparat per saltar violentament sobre els agents amb les potes de dur acer afilat.