1.6 Tot es precipita

18:55, 14 d'Agost de 1995

MacCallister Building, Kips Bay

La Natasha s'apropa al MacCallister, on ha quedat amb els altres agents, quan veu uns papers que cauen del primer pis. Venen de la finestra de l'antipàtica de la Michelle Vanfitz. S'ajup i n'agafa un, hi ha un traç, dibuixat a llapis que segueix amb la mirada fins que, conscient que es tracta del símbol groc, para, el plega i se´l guarda a la butxaca. Té temptacions reals de mirar-lo i que aquella persona que ve per l'acera, una pobre dona gran, el vegi.

Mentrestant en Derek i en Mike baixen per l'escala del MacCallister quan senten una veu femenina que recita un poema a pulmó. Ve de la porta de la Michelle. Hi paren l'orella:

Trenquen les ones a la costa emboirada,

els sols bessons s'endinsen al llac,

es prolonguen les ombres,

a Carcosa.

Extranya és la nit que surten les estrelles negres,

i estranyes llunes giren pels cels,

però més estranya és la

Carcosa perduda.

Canto a la meva ànima, s'ha mort la veu,

Mor, sense ser cantada, com les llàgrimes no vessades

se sequen i moren

a la Carcosa perduda.

En Mike es tira contra la porta mentre en Derek prova d'obrir-la amb una targeta. Cap dels dos aconsegueix res així que en Mike, precipitant-se, treu la pistola i rebenta el pom. La porta s'obra. A dins, la Michelle té un llibre de cuir vermell a les mans i com si estigués assajant una obra teatral es passeja pel menjador. Al veure com entren intrusos corre cap a la paret més llunyana.

Al mateix temps el Major Reynolds es troba a dos carrers d'allà, en una cafeteria de mala mort. Al seu davant hi té l'agent Marcus i un home afroamericà molt gros, també de l'agència tot i que no s'ha presentat. Ha estat una emboscada. L'han parat pel carrer i l'han acorralat per seure amb ells.

"dark bar near rothko" by NYC Tom is marked with CC BY-NC-ND 2.0.

 To view the terms, visit https://creativecommons.org/licenses/by-nd-nc/2.0/jp/?ref=openverse

- La cèl·lula A confia en tu, - diu l'agent Marcus, nerviós com sempre - portes massa temps en aquests embolics com per no tenir-te en compte i per això estem tenint aquesta conversa de cortesia. Les ordres són clares: acabeu amb tot el que pugui haver infestat aquesta incursió. No pot quedar res ni ningú que pugui estendre aquesta malaltia que és el símbol groc. Aqui davant hi tens un cotxe on al maleter hi trobaràs el que necessites. Una última cosa: algú dels teus companys ha estat infectat?

El silenci s'apodera de la taula mentre l'agent Black intenta medir les seves paraules.

- Ho investigaré.

L'agent Black deixa la taula i va a buscar el cotxe que li han indicat: hi ha prous explosius com per volar pels aires tot l'edifici.

Al MacCallister la situació amb la Michelle es posa violenta mentre els agents Brown i Pink, i seguidament també Blue, intenten reduir a la poetessa. Ho aconsegueixen mentre ella es defensa amb un tomahawk que tenia penjat a la paret, a mode de decoració.

Quan l'agent Black arriba tot està sota control: tenen a les seves mans una copia de l'obra de teatre el rei de groc. Les coses es complicaran però, tal com els explica en Reynolds. Han d'acabar ja amb l'amenaça. Discuteixen una bona estona com procedir, però unes sirenes de policia que han estat alertades pels trets recents els treuen de la seva discussió teòrica; han de passar a l'acció.

A l'agent Brown no li he és difícil donar una explicació verosímil als policies que marxen sense donar importància als trets que algun veí ha sentit. L'agent Black, l'agent Blue i l'agent Pink, mentrestant, es dediquen a demanar a tots els veïns que vagin cap a dalt. Només en Thomas Manuel, quan li diuen que el senyor Castaigne el vol veure, es dirigeix cap a la porta dels Night Floors, la resta fan cas omís de l'advertència dels agents.

Es fa de nit i al menjador de la Michelle hi apareix un llarg passadís ple de llibres a les parets que s'endinsa cap als pisos nocturns. Els veïns que no havien fet cas als agents ara es moren de ganes d'entrar i per tant, els treuen feina del damunt.

I els quatre agents surten de l'edifici amb les càrregues col·locades. Entren al cotxe i se situen a uns cent metres carrer enllà. L'explosió passarà en qualsevol moment. Nerviosos es miren, i miren al carrer. Al MacCallister, un edifici amb un encant especial. De maons marrons i un estil art deco que desapareixerà. Un corredor passa per davant del portal mentre una parella jove discuteix, entre rialles, al davant de la porta. Un taxista es para molt a prop per deixar baixar una passatger. Pot passar en qualsevol moment. Suor al front.

Booooooom

L'edifici MacCallister rebenta pels aires, un núvol de pols inmens els atrapa mentre marxen.

"LegoNYC Night Scenes" by sponki25 is marked with CC BY 2.0.

To view the terms, visit https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/?ref=openverse

Per la radio comencen a sentir directes, es parla d'un atac terrorista al centre de la ciutat de Nova York. Molta inexactitud. Informacions contradictòries. Algun testimoni que parla de que no fa massa estona havia vist sortir un grup de quatre persones de l'edifici.

El agents se n'adonen de la magnitud del que acaba de succeir. Potser han tancat el portal o potser només han dinamitat l'entrada, però s'han endut unes quantes vides per davant. Vides de gent corrent que poc tenia veure amb aquests assumptes. Alguns agents ho veuran com baixes col·laterals necessàries, altres hauran de dormir cada nit amb aquesta càrrega.

Es dirigeixen cap a la pensió on està el Major Reynolds allotjat, a prop del central Park, al lower Harlem. Agafen habitacions per tots mentre pensen en següents moviments. Posen la tele: nova york ha tancat tots els aeroports, els túnels i la ciutat està en pànic. Les imatges que apareixen per la tele deixen el cor dels agents trencats: a part del MacCallister, l'explosió s'ha endut un dels edificis veïns: uns pisos de vivendes familiars amb molta vida. Es parla de dotze morts i varis desapareguts.

A la tele apareix la primera imatge: una gravació de la càmera de seguretat d'un local proper: els quatre agents, tot i que amb molt mala resolució, surten del MacCallister vuit minuts abans de l'explosió.

Els agents comencen a entendre que potser això serà un gir total a les seves vides.

Apareix l'imatge d'en Derek, un famós autor de novel·la negra, en alguns canals de televisó com a un dels possibles quatre que sortia del MacCallister just abans de l'explosió. Li sona el telèfon mòvil. La policia l'avisa que està a a casa seva, que s'hi presenti immediatament.

Els quatre discuteixen què fer, però en Derek no es pot amagar i decideix que s'ha d'entregar i ja lluitarà una bona defensa amb el seu advocat. Marxa cap a casa. Al arribar l'esperen dos cotxes patrulles. Li llegeixen els seus drets mentre el fan entrar al vehicle policial. La seva filla el mira, rabiosa, des del portal, un policia no la deixa acostar-se.

Deu minuts després apareix la segona imatge: el Major Reynolds ha estat reconegut. És un moment crucial: vida en la clandistinitat o bé entregar-se per l'equip. Es neteja l'uniforme, s'engalana i s'acomiada dels seus companys. Com a bon militar, entén que s'ha de fer el sacrifici i camina, decidit, cap a la comissaria més propera. Ell carregarà amb el mort.

La Natasha i en Mike, l'endemà, marxen cadascú cap a les seves respectives vides, fent veure que de tot això, res va amb ells. Patiran un temps, però sembla que si van amb compte aconseguiran passar desapercebuts. Al menys durant un temps.

I no es trauran del cap allò que van fer, cadascú des d'on sigui.

Tampoc es trauran del cap allò que han vist.

I seguiran pensant: què és Carcosa?