1.4 Els pisos nocturns

19:30, 12 d'Agost de 1995

Edifici MacCallister, Nova York

L'agent Blue camina decidida pel carrer amb una carpeta a les mans. El dia entre arxius policials ha sigut força fructífer, ha descobert que el milionari Herny Lundine va ser qui va construir aquest edifici l'any 1921. També que el seu fill Charles Lundine es va suïcidar al segon pis i que el propi Herny va morir dos anys després. Va patir un atac de cor, i quan la policia va arribar el va trobar vestit amb una capa platejada i una màscara blanca a la cara.

També ha trobat informació sobre l'arquitecte: Asa Daribondi, conegut com el Picasso de l'arquitectura. Els seus edificis eren famosos per tenir efectes òptics i formes estranyes. L'any 1950 es va produir un foc al seu despatx i quan la policia va entrar va trobar un nen ofegat a la banyera, papers que acreditaven un deute molt gran amb els bancs i una llista de noms. La llista de noms, posteriorment es va creuar amb nens morts ofegats en últims vint anys i va resultar coincident. Asa Daribondi es va declara mort deu anys després sense donar cap senyal de vida.

Al arribar a l'edifici es reuneix amb l'equip on intercanvien impressions de tota la informació que han trobat. De cop, però, senten un soroll al replà de l'escala. S'acosten i allà hi ha un gos, de pel curt, gris i ben cuidat que els mira. La Natasha li costa veure'l així que la resta d'agents li ensenyen el símbol groc, la qual cosa la deixa amb la mirada perduda i, com si hagués adquirit un nou sentit, veu l'animal al seu davant.

"Abby" by ryantron. is licensed under CC BY-NC-SA 2.0. To view a copy of this license, visit https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/?ref=openverse&atype=rich

El gos, amigable, comença a pujar esglaons fins a la porta que obre cap al terrat. El segueixen i l'agent Pink fa el primer pas i, totalment desconcertat, se n'adona que no es troben a la terrassa, sinó al que sembla un club de fumadors. Moqueta verda, paper de parets amb rombes, sofàs, bar, una petita biblioteca i dues portes al final de tot. Un home, que es presenta com a Mark, vestit amb un traje de la dècada dels anys 30 els ofereix unes copes. És venedor de respalls de dents i diu que l'Abigail s'ha mudat al sisè. Els agents investiguen una mica l'espai tot acceptant una copa i una mica a l'aguait del que pot estar passant.

La biblioteca és plena de llibres pornogràfics dels anys vint. En Derek se n'adona que en una de les fotografies hi apareix el seu colega escriptor: nu i emmanillat en un llit de baranes. Sense entendre res s'emporta el llibre cap a la seva bossa sense ser detectat.

L'agent Black s'acosta a la única finestra de l'estança, l'obra i veu que a l'altre costat hi ha una menjador que a la paret del fons hi té una finestra que dona a un altre menjador i així eternament. Es frega els ulls i torna la vista a la sala, on en Mark, a cau d'orella de l'agent Brown li diu que se n'alegra de tornar-lo a veure. En Brown li segueix el rollo, tot i no conèixer-lo de res.

- Me n'alegro que aconseguissis sortir del laberint - li diu -. No tothom en surt. Sabia que ho trobaries.

- I quan que en vam parlar? - li pregunta l'agent Brown.

En Mark somriu, li pica l'ullet, i li comenta que ja ho sap, quan temps fa de la seva trobada.

"Relaxed man in pork-pie hat- vintage tintype" by Rescued by Rover is licensed under CC BY-ND 2.0. To view a copy of this license, visit https://creativecommons.org/licenses/by-nd/2.0/?ref=openverse&atype=rich

Decideixen explorar en dos grups: els agents Black i Brown aniran a la porta de l'esquerra, on hi diu consergeria mentre que en Pink i la Blue s'endinsaran a la porta de la dreta.

La consergeria resulta ser el pis del senyor Castaigne, un home molt vell, calb, amb unes ulleres de cul de got que els obre la porta i els fa passar a un menjador ple de fotografies en blanc i negre de la primera guerra mundial. Els explica que l'Abigail s'ha mudat al sisè pis i que si volen anar a parlar amb ella poden anar-hi, però que pot ser difícil arribar-hi. En Mike i el Major comencen llavors una bateria de preguntes que incomoden al conserge i els fa marxar del pis. Just a la porta el Major Reynolds veu una fotografia d'una ciutat devastada per la guerra al davant d'un llac.

- On és això? - pregunta l'agent Black.

- Carcosa - els diu mentre tanca la porta.

Mentrestant en Derek i la Natasha descobreixen que l'altra porta els du a un laberint que es converteix en malson: durant hores pujen i baixen escales sense sentit. Troben una paret plena de fotografies en blanc i negre de persones amb una ampolla al costat. Cadascuna té una placa amb un nom: A. Daribondi, E. Losette, J. Linz, E. Moseby, D. Carver i H. Ludine. Al final n'hi ha dos que hi posa: Derek Farron i Natasha Reynolds. En aquestes dues fotografies només hi ha una ampolla a cadascuna però cap persona.

Just al davant troben una habitació d'hotel on hi ha una màquina d'escriure, sembla ser la mateixa màquina amb la qual s'ha escrit l'obra que havien trobat a casa l'Abigail. Uns passadissos més enllà troben una capsa on hi ha un llibre anomenat Hygromanteia i una capa de plata.

Senten uns trets de escopeta pel passadís i s'amaguen com poden.

El Major i en Mike després de parlar amb el conserge també decideixen entrar al laberint d'escales i habitacions que representa la porta de la dreta. Troben una petita habitació on hi ha un nen mecànic, amb cap de porcellana que mou la boca i els dona un sobre: es tracta d'una invitació a un ball. Després desapareix sense més explicació. Trets al passadís. Corren i veuen dos homes que fugen d'un grup d'homes amb màscares de gas i escopetes retallades. Tot seguint aquesta corrua es troben amb els agents Pink i Blue.

"Me in Gas Mask" by Mini D is licensed under CC BY 2.0. To view a copy of this license, visit https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/?ref=openverse&atype=rich

Desconcertats com estan decideixen que el millor es fugir d'aquest lloc i pensar en els següents passos en un lloc segur. Senten el soroll d'algú al final de passadís: es tracta d'un home espantat, brut, amb una barba llarga que els diu que el treguin d'allà, que allò és una presó, que porta massa temps tancat en aquell laberint. Es diu David Langford i és un reparador d'antenes, sembla que porta sis mesos atrapat en els pisos nocturns.

El Major, amb determinació, troba la sortida d'aquell embolic i surten al club de fumadors i després fins al pis de l'Abigail. En David vol sortir com sigui de l'edifici però l'agent Brown, amb violència i ajuda de l'agent Blue, l'immobilitza i l'obliga a tragar-se un tranquil·litzant que el deixa mig grogui. En Derek no dona crèdit cap a on està portant l'operació i tem per la vida d'aquest pobre innocent.

Truquen a l'agent Marcus perquè es faci carreg d'en David. Els diu que els trucarà en unes hores amb més instruccions. Decideixen que aniran al pis d'en Derek fins que els truquin i allà decidiran què fer.

I miren al rellotge. Per ells han passat més vuit hores, però realment han passat 3 minuts des que van entrar per la porta. Res té sentit en aquest edifici.