1.1 Operació ALICE
16:45, 10 d'Agost de 1995
Washington Square Park, Nova York
La Natasha Reynolds, una formadora de cadets de la policia de Nova York, en Derek Farron, famós escriptor de novel·la negra i en Michael J. Cook, agent del FBI, esperen a prop de l'Arc de Triomf un contacte del grup. Fa uns dies que han rebut cadascú una trucada on els convidaven a un Tour turístic per Manhattan. De seguida van veure que es tractava d'una convocatòria de DELTA GREEN del "grup".
Un home desordenat, que no para de preguntar si els han seguit, els arracona en un lloc prou remot del parc i els dona una carpeta amb una serie de papers: se sospita que darrera la desaparició de l'Abigail Wright, una jove pintora, amb molt de futur, hi podria haver alguna incursió sobrenatural.
- L'Abigail, -els explica- va desaparèixer fa dos mesos. Quan la policia va inventariar les seves possessions va recollir una sèrie de papers que van acabar a la comissaria. Fa una setmana un amic del grup en va veure el contingut i hi havia un símbol dibuixat amb associacions que han cridat l'atenció del grup.
A la carpeta hi ha una polaroid de l'artista, un article del diari, la direcció a l'apartament i unes acreditacions falses com a agents del FBI.
- A partir d'ara sou la cèl·lula W -els diu mentre els hi dona l'acreditació-. Agent Blue, agent Pink i agent Brown. Qualsevol cosa em podeu trobar enviant-me un correu electrònic o al meu busca. Posem en marxa l'operació ALICE. Sobretot, la vostre missió no és trobar l'Abigail: la vostra missió és examinar si hi ha alguna incursió sobrenatural, i si hi és destruir-la com sigui.
Els agents, no gaire convençuts de la professionalitat de l'agent Marcus, agafen el metro i es dirigeixen cap al barri de Kips Bay. El barri sembla tranquil i tot i que al diari de la desaparició feia referència a possible increment de la criminalitat al barri, res apunta a això.
A les portes del MacCalillister, un edifici de tres plantes, marró, de construcció dels anys 40, hi ha el detectiu de la policia Giuranda: un home de mitjana edat, afroamericà, amb el cap afaitat i molt bona presència. L'agent Brown, sol, s'acosta a parlar amb ell. La Natasha no vol ser reconeguda per un agent de policia i en Derek és un escriptor prou conegut que vol mantenir l'anonimat davant la policia.
-Ja m'han avisat que rebríem ajuda del FBI - li diu mentre li dona les claus de l'edifici-. La veritat, fa setmanes que ningú revisa el cas, qualsevol ajuda és benvinguda per tal que no acabi com a cas obert. El seu pare, un policia retirat de la policia de Nassau, ens va alertar de que feia dies que l'Abigail no deia res. I vam entrar. Flipareu. És un putu merder allò. I aneu amb compte amb la veïna del 1r, no en vol saber res de la policia.
L'Agent Brown no sap què pensar de les paraules del detectiu i a la que aquest marxa els altres dos agents s'acosten i els posa al dia.
Pujen els tres esglaons, obren la porta de l'edifici i es troben amb un lobby petit i estret. Hi ha una cabina telèfonica molt antiga i les bústies estan plenes de cartes de publicitat i de les companyies de subministrament. Sembla que fa temps que ningú recull la correspondència.
La primera porta els condueix al pis de l'Abigail on la moqueta està completament arrencada del terra i les parets estan cobertes de tota mena d'objectes enganxats amb resines, com si d'una obra d'art es tractés: des de papers fins a sabates, trossos de mobles i alguna peça de roba. La feinada per inventariar tot el que hi ha a les parets pot ser titànica.
Els tres agents, després de fer un recorregut per la casa i veure que no hi ha signes de violència es dediquen a examinar cadascú un tros de paret. En Pink i en Blue no acaben de trobar res de valor, però l'agent Brown es topa amb un parell de papers força curiosos: un tovalló de paper amb les inicials GBR i un dibuix d'una màquina fet a llapis i un paper de carta, amb la capçalera de Hotel Broadalbin (New York City), on hi ha un estrany mapa dibuixat a mà que porta des d'un soterrani fins a un lloc anomenat JL Bottle, passant per un WL.
S'ha fet tard i decideixen que per avui ja n'hi ha prou, l'endemà tenen feina. Abans però miren al llistín telefònic i pregunten en algun bar: ni l'hotel ni les inicials diuen res a ningú.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada