1.3. Cintes, somnis i dimonis

3:00, 12 d'Agost de 1995

Midtown, Nova York

L'agent Mike es desperta trasbalsat pel so d'aigua que raja d'alguna de les aixetes del petit lavabo del seu apartament. Posa una peu a terra i el nota calent i humit: hi ha un dit d'aigua. Agafa la pistola, que no té lluny del llit i s'apropa a la porta: la banyera està plena i vessa per tota l'habitació. Corre a apagar l'aixeta i nota unes ombres al mirall, a l'altra costat del dens núvol de vapor d'aigua. Enlloc d'una mirall sembla un carrer, hi ha dues persones, una és la Sílvia, la seva psicòloga, l'altra no la reconeix. Sembla que la Sílvia li està donant alguna indicació i l'altra figura es gira i comença a caminar cap al mirall; cap a en Mike. Es para quan ja li pot veure el rostre: es tracta d'un noi fort, atlètic, nòrdic, amb una densa barba rossa, la pell malmesa per la intempèrie i vestit amb una camisa militar molt desgastada. Al voltant del coll hi té una serp pitó que poc a poc aixeca el cap. En Mike, espantat, aixeca l'arma i dispara quan l'animal sembla que se li tirarà al damunt. Es desperta llavors al seu llit. No hi ha restes d'aigua ni res més. Truca a en Derek, però quan despenja el telèfon no sap què dir-li i penja. Revisa la casa. Mira les proves i se n'adona que li falten dues: el tovalló amb la màquina dibuixada i el segell demoníac de Purson. No s'ho pot creure: algú se les ha endut. Torna a mirar al mirall del bany, hi ha restes d'un dit que ha escrit alguna cosa entre el vapor: M'estàs buscant? A en Mike se li gela la sang.

El Major Reynolds es troba un panorama desolador quan arriba, pel matí, al cafè de davant del MacCallister: la seva filla no hi és, en Derek fa molt mala cara i en Mike no aixeca el nas de la tassa. Els dos van amb ulleres de sol. L'escriptor s'ha passat la nit avançant feina de la seva novel·la i en Mike dissimula i no comenta res de l'estrany somni.

Tenen feina per endavant així que els joves del grup es dirigeixen a parlar amb el famós escriptor de ciència ficció Roger Carun: sembla que va escriure una sèrie anomenada Mar Nocturn que va tenir molt d'èxit. Els rep un home tímid i una mica distret que els fa passar i els explica que poca relació tenia amb l'Abigail. Té la casa feta un desastre, i a la nevera, en Mike corrobora que també té el menjar caducat de fa molt de temps,c om el seu veí, en Thomas. L'home, sense ser mal educat fa fora els seus convidats explicant-los que té molta feina amb les entregues pactades de la novel·la.

Mentrestant, el Major es queda al pis de l'Abigail i extreu de la paret el que sembla un walkie-talkie de la segona guerra mundial. Sembla que les bateries estan descarregades però quan hi para l'orella sent un home que diu, de manera repetitiva: India...Moon...Dallan...Exeter...Seere.. Tot buscant la solució a aquest missatge prova d'extreure l'aparell de la paret, amb tant mala sort que es crema amb el líquid de les bateries i l'aparell deixa de funcionar.

Just al costat de l'aparell hi ha un paper amb un símbol dibuixat. El treu just quan els altres dos agents entren per la porta. Els tres se'l miren sense saber què estan mirant, però l'agent Pink se l'acosta a la cara una estona i sense saber que ell mateix està pronunciant aquestes paraules els diu als altres dos: "Ja heu vist el símbol groc?". El Major se n'adona llavors, que es tracta, segurament del símbol groc, una simbologia que porta mals records a Delta Green el grup i que tot i no tenir els detalls, sap que ha portat problemes en el passat.

També troben un rebut, d´un paper molt antic, que indica que l'Abigail va pagar el lloguer el 3 de juliol, un mes després d'haver desaparegut. El rebut, però, no està destinat a l'empresa que administra l'edici.

Per la tarda, ja a casa d'en Derek, es dediquen a escoltar les cintes que van robar a en Thomas, sense massa èxit, mentre l'escriptor descansa de tantes hores sense dormir. Senten algun episodi dels agents de policia realitzant l'escorcoll i una estona de cops, però la resta no els aporta res més que soroll buit.

El Major es comunica, gràcies al seu amic Charlton Heston, amb un restaurador del museu militar de Wichita que li explica que l'aparell amb el número de sèrie que li indica pertany al soldat Rouvin G. Labolas, de la quarta divisió blindada de l'exèrcit dels Estats Units, mort el 17 de setembre de 1944 a Reims, França.

Abans de tornar cap a l'edifici, en un moment de confessió, en Mike els explica el somni que han tingut. El Major i en Derek discuteixen sobre quin tipus de cultura pot fer referència l'home que descriu i se n'adonen que es tracta, creuen, d'un dimoni guerrer segurament Europeu. El Major recorda haver vist una il·lustració semblant al home que descriu en Mike, sobretot la barba i la serp al coll, però no recorda el nom.

Es fa de nit, i l'equip decideix trobar-se amb l'agent Blue a les portes del MacCallister, aquesta nit faran una investigació nocturna: volen parlar amb el senyor Castaigne.