1.2 El MacCallister

08:00, 11 d'Agost de 1995

Washington Square Park, Nova York

El Major Reynolds, un marine retirat, espera donant menjar als coloms al banc del costat de l'arc de triomf. Fa uns dies va rebre la trucada que el convocava el dia 10, arriba un dia tard. Tenia un compromís que no podia eludir: la reunió amb el seu amic Charlton Heston per preparar la candidatura cap a la presidència de la associació nacional del rifle.

Ara seu i contempla al seu voltant. Un colom se'l queda mirant. Sona el telèfon d'una cabina telefònica que té al costat. S'aixeca, l'agafa i una veu d'home li dona una adreça: carrer 32, 210 east i penja.

La cèl·lula W esmorza en una cafeteria que hi ha davant del MacCallister. La Natasha veu, incrèdula, com a l'altre costat de la finestra apareix el seu pare contemplant la façana de l'edifici. No dona crèdit a la situació i ho intenta dissimular davant els altres dos agent. En Derek però nota quelcom estrany i en Mike se n'adona que entre les acreditacions n'hi ha una per l'agent Joe Black; un quart membre.

Agent Black

"Clint Eastwood" por Miguel Chajtur está bajo la licencia CC BY-NC-SA 2.0. Para ver los una copia de esta licencia, , visita https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/?ref=openverse&atype=rich

La Natasha surt i es troba amb l'agent Black, el seu pare. Durant uns instant no donen crèdit a la fortuïta trobada, la seva relació distant, i sovint contraposada, els fa dubtar de tot mentre que l'agent Brown i l'agent Pink el posen al dia del aconteixements.

Tot seguit l'agent Pink marxa cap a la biblioteca a buscar informació sobre Hotel Broadalbin, GBR i la màquina que hi ha dibuixada al tovalló. Troba manuals d'antigues màquines però no és capaç de determinar de cap manera de què es tracta ni hi troba similituds amb cap esbòs de Da Vinci. El que descobreix és que la màquina s'anomena lleó.

L'agent Brown visita al detectiu Giuranda a la comissaria del districte per veure les proves que havien recollit prèviament: es tracta d'una caixa plena de cartes i factures, que demostren que l'Abigail portava temps sense pagar cap dels subministres. Hi ha també una cartolina amb un segell pintat en or que l'agent examina amb deteniment: sembla la marca de Purson, un dels setanta-dos dimonis de l'infern, Rei de les tenebres i amo de vint-i-dues legions. Se l'acostuma a personificar amb cap de lleó i muntant un ós bru.

L'agent Blue fa una visita a l'oficina de patents, on li indiquen que l'esquema de màquina que porta no respon a cap patró que creguin tenir i que de cap de les maneres funciona, son peces posades sense sentit. Una mica pensativa per no haver obtingut cap informació passa per l'arxiu municipal on pregunta per l'Hotel, que li diuen que no existeix a Nova York. Dl MacCallister li venen una copia dels plànols de la renovació del 1953 i li expliquen que era l'antiga residència d'un tal Henri H. Lundin i que va ser dissenyada per l'arquitecte Asa Daribondi.

La resta del dia el passen al pis cercant entre els pilons de porqueria que hi ha a les parets. El més encertat és el disciplinat agent Black, que amb la seva navalla va destriant entre papers i troba dos proves interessants: el que sembla una pàgina d'un guió i un mapa de planta de l'edifici fet a mà on hi ha indicacions estranyes i camins que no porten enlloc.

La lectura del guió els desconcerta: els actors tenen els mateixos noms que inquilins de l'edifici, també hi ha un gos, i sembla que estan discutint sobre quan va marxar una tal Abigail. La pàgina acaba amb l'arribada d'uns agents federals.

La Natasha estira el mapa que ha obtingut a l'ajuntament i el compara amb l'esbós que ha trobat el seu pare a la paret. Sembla que des de la porta al terrat i de la sala d'estar de la Michelle Vanfitz hi ha un estranya indicació que diu pisos nocturns. També hi ha indicacions sobre un home mort amb màscara, un tal senyor Castaigne i un home amb una maleta i sabates blanques.

Desconcertats per les descobertes actuals decideixen dividir-se i anar a parlar amb els veïns. En Derek i en Mike visiten la Michelle Vanfitz amb molt poc èxit: es tracat d'una dona jove molt antipàtica que no en vol saber res de ningú, es dedica a la poesia i sembla que té la casa plena de llibres però no els deixa entrar de cap manera. Diu que no coneixia gaire a l'Abigail i que no la molestin.

"Afternoon light, Kips Bay" por Jeffrey está bajo la licencia CC BY-NC-ND 2.0. Para ver los una copia de esta licencia, , visita https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/?ref=openverse&atype=rich

En Mike i el Major Reynols, després, visiten el jove Thomas Manuel. El noi, descalç i una mica despistat, els deixa passar i els fa lloc al sofà. Té un apartament poc personal, amb molt d'equip de gravació d'àudios i res de pintura, tot i que sembla que es tracta d'un pintor. Assegura que l'Abigail segurament va marxar pel seu propi peu, que és una ànima lliure. També els explica que acostuma a pintar al soterrani, que el senyor Castaigne li deixa i allà està més còmode. En un moment en que estan sols el Major troba sota el sofà una caixa plena de cassetes amb l'etiqueta de "A.W - numeració", n'agafa una abans de marxar.

Mentre la Natasha i en Derek esperen als seus companys senten una pilota que bota en algun pis superior i al darrera el que sembla el so d'una bèstia que corre darrera la pilota. La Natasha compra unes salsitxes i fa una volta pels pisos a veure si troba l'animal. Arriba a sortir al terrat però no hi ha rastre de cap gos.

Abans de marxar de casa en Thomas, l'agent Black se n'adona que hi ha un cable que surt del pis i s'endinsa en el passadís: arriba fins la porta de l'Abigail, on hi ha un micro minúscul amagat. Alarmats per aquesta última troballa corren a casa d'en Derek, al Upper East Side, a escoltar el contingut del cassette: una hora i mitja de so ambient d'una habitació, presumptament el menjador de l'Abigail. En Derek s'embolica en intentar equalitzar la cinta però de tal manera que es carrega la prova: decideixen que necessiten la capsa sencera per seguir la investigació.

De negra nit tornen a l'edifici, s'asseguren que en Thomas no estigui a casa i amb una targeta de crèdit en Derek obra la porta. L'agent Black i l'agent Brown entren en silenci i a les fosques a buscar la capsa, amb tan mala sort que l'agent Brown s'entrebanca amb la tauleta del davant de la tele i crea un terrabastall molt sorollós. El Major, recull la capsa i se n'adona que ve una llum fluorescent de la cuina: la nevera ha quedat oberta. Una cosa no quadra allà: està ple de productes caducats, de fet, tot està caducat des de fa més de sis mesos. No té cap sentit, perquè tot està en perfecte estat. Agafa un tetrabric de llet i surten de l'edifici

Al posar el peu al carrer una ferum molt pudent inunda l'espai: la llet està completament podrida a diferencia de com estava fa cinc segons. L'agent Black no entén res mentre la seva filla el mira desconcertat: què fa el pare amb un tetrabric de llet podrida a les mans?